Lloret de Mar, Història i la seva gent.

Lloret de Mar és una vila catalana de la comarca de la Selva que es troba al sud de la Costa Brava.

Pionera en el turisme europeu dels anys 50, Lloret s'ha convertit en una de les destinacions turístiques més importants. Punt de trobada de cultures i tradicions, manté la seva identitat cultural, i tradicions que resten immutables al pas del temps, a les quals n'ha incorporat de més actuals, com a vila cosmopolita i capdavantera que és.

Presenta unes excel·lents platges, de sorra granulada i de topografia rocosa, en les que es poden trobar les zones més paradisíaques i úniques de tota la Costa Brava. Les seves platges més importants són les de Canyelles, Fenals, Treumal, Sa Boadella, Lloret i la de Santa Cristina. Amb una gran oferta hotelera, cultural i d'oci , Lloret ofereix als seus habitants i visitants un paradís de sensacions, emocions i sentiments que restan a la memòria el llarg del temps.

Ara bé, Lloret no són només platges, cal afegir el ric patrimoni cultural i natural. Poblats ibèrics, castells medievals, ermites, jardins, etc; són testimonis dels orígens de la vila i reflexe del pas del temps. Per això. el senderisme, mountain bike, submarinisme, caiac, etc. són diverses activitats per descobrir els racons més inexplorables i encantadors de Lloret.

Tot i que remotament, les activitats econòmiques de la vila, giraven al voltant de la pesca, l'agricultura i també parcialment, la indústria del suro, vinculada amb la poderosa indústria, el motor principal de l'economia ha estat el turisme , que gaudí d'un gran desenvolupament i que ha convertit a Lloret de Mar, en el ressort turístic més important de Catalunya .

Història

Els primers pobladors de Lloret foren els Indigets, una de les tribus del Ibers que habitaven la Catalunya actual. D'aquest passat podem destacar els jaciments de Montbarbat, Puig de Castellet i el del Turó Rodo.

El de Montbarbat es troba al cim de la muntanya amb el mateix nom. Fou habitat entre els segles VI aC i I dC. En les diverses excavacions realitzades s'ha trobat restes de ceràmica ibèrica, emporitana, àmfores ibèriques i púniques, materials de bronze i eines agrícoles de ferro.

El jaciment del Puig de Castellet fou construït el segle III aC i era utilitzat com a torre de guaita per controlar la costa.

Els romans anomenaren Lauretum al que actualment coneixem com a Lloret de Mar a causa de quantitat de llorers que hi devia haver en aquella època. De la seva petjada en resta el sepulcre romà que data del segle II dC.

És esmentat per primera vegada en un text l'any 966 com a Lauredo. Formà part del Comtat de Girona i canvià diverses vegades de mans fins a integrar-se a la baronia de Llagostera.

La vila actual es formà cap al segle XV al voltant del barri de la platja. L'església parroquial de Sant Romà fou acabada l'any 1522 i cal destacar el retaule major (1545 - 1549) pintat per en Pere Serafí.

El port de Lloret va esdevenir cada vegada més important i, sobretot, a partir d'obtenir el permís de comerciar amb les colònies americanes. D'aquesta època cal destacar les cases construïdes pels indians quan tornaren d'Amèrica. Malauradament, moltes foren destruïdes pel creixement urbanístic posterior. Encara se'n pot observar una mostra al Passeig Marítim on trobem la casa de Can Garriga. Fou construïda l'any 1888 per l'Enric Baptista Garriga i actualment hi ha el Museu Maritím de Lloret de Mar.

D'aquesta època també cal destacar el cementiri modernista (1901) on s'hi poden trobar les obres de Puig i Cadafalch, Antoni Maria Gallissà i Soqué i Bonaventura Conill i Montobbio.

La llegenda de Lloret

Fa molts i molts anys, vivia un Déu que es deia Apolo. Apolo estava enamorat d’una deesa molt maca que es deia Dafne. Apolo perseguia a Dafne constantment i li demanava que es casés amb ell. Però Dafne no volia. Apolo no la deixava viure i Dafne va demanar ajuda als Déus. Ells es van compadir de la deesa i van decidir obrir la Terra i enviar-la terra endins. Del lloc on ella es va esfonsar en va créixer un llorer. Apolo buscava i buscava la deesa, però mai la va trobar. A partir d’aquest llorer, en van créixer molts altres al mateix lloc. D’aquest lloc en va néixer un poble. En honor a aquesta planta el van anomenar Lloret.